Visca lo Lo i visca Lo Full!, de Jaume Pinyol i Corcó

Senyor Director de Lo Full,

No vull deixar passar l’ocasió que em brinda aquesta revista de morts per manifestar la meva alegria. No  només perquè per fi comptem los finats amb un mitjà òptim i digne de comunicació, sinó especialment perquè es manté la defensa de lo lo tortosí, que sempre havia estat el signe distintiu d’aquesta publicació en la seva primera i, ai las!, massa fugaç etapa d’existència. 

Nínxol sense usar.

Jo formava part de Lo Front (Lo Front Reivindicatiu de lo Lo Tortosí) fins que la mort em va  alliberar d’aquesta lluita tan important. Però ara que torno a mirar les coses del món, ni que sigui amb la distància pròpia de la Ultratumba, què caram, és una alegria veure que encara hi ha qui se’n recorda del nostre estimat article neutre. Visca lo Lo, sí senyor, per molt que els normatius de la llengua ens hagin enviat, com qui diu, a criar malves. 

Notaré a faltar la magnífica tipografia amb la que el senyor Llongueras ens havia acostumat, amb unes cobertes senzilles però dignes i honestes. Però en canvi, constato que els artistes del cementiri s’han esforçat per aconseguir un renovat disseny. Potser massa modern per a alguns, no per a mi, que he après a bellugar-me prou bé amb el mòbil, tot i que no tinc ningú a qui trucar ni tampoc ho podria fer ni ho voldria. Com diu el senyor Julià, ja ens saltem suficients lleis fonamentals a la torera com per saltar-nos-en encara alguna més. 

Però deixi’m anar al gra i exposar-li la meva queixa que va al cor de l’assumpte: per a quant un servei digne de wifi al cementiri? Som pocs els que insistim a seguir vius malgrat el traspàs, però per pocs que siguem, bé ens mereixem aquest plus de serveis mínims que la modernitat nos ens hauria de regatejar. És que els morts no tenim els nostres drets? Com volen que participem i complim amb els nostres deures i obligacions de morts si no disposem de les eines  bàsiques i indispensables?

Cementiri del Poble Nou.

Llevat d’això, haig de dir que els serveis municipals del cementiri són excel·lents, i els seus empleats enterradors, dels millors del món, plens de vocació i honrats como pocs n’hi ha. Llàstima que la moda de la incineració estigui deixant cada vegada més nínxols abandonats. Per no parlar dels nobles mausoleus, alguns dels quals fan pena. Però així avança el nostre món, que fins per anar-se’n a l’altre barri se les empesquen per utilitzar procediments digitals d’alta i sofisticada tecnologia. 

Felicitats pel retorn i molt feliç i llarga vida al nou Lo Full!

 Jaume Pinyol i Corcó