M'agradaria,
estimat lector, posar l'èmfasi d'aquesta primera editorial en el naixement d'una
nova revista, dita Lo Full. Però la realitat m'obliga a mossegar-me la llengua,
perquè Lo Full ja fa temps que existeix, amb una difusió restringida, això sí. Només va tenir una època visible quan, als
anys noranta, se'n va fer càrrec de la difusió el petit Teatre Malic, que en
pau descansi.
Dir que és una
revista de morts no fa justícia a la seva naturalesa essencialment vitalista.
Que ningú es pensi que aquí les paraules neixen mortes, ans al contrari, és que pot
haver-hi res de més viu que
un mort que parla? Si ja costa a un viu sortir a la palestra per expressar-se, imagini's l'esforç que li representa a un mort. Per
això ens hem de felicitar de que aquesta proesa sigui possible.
També és
important valorar que la ciutat d'origen del projecte sigui Barcelona. Crec que
val la pena reivindicar la nostra capitalitat pel que fa als afers de la
Divergència i l'Heterodòxia, disciplines
a les quals els morts vius del cementiri ens hi apliquem amb
extraordinària vocació. Quan es busquen les raons de l'èxit de la nostra
ciutat arreu del món, ens omplim la boca de Gaudí i del Barça, però sempre ens
oblidem d'aquests dos aspectes que des de fa segles han configurat la nostra ànima. Heterodòxia i Divergència, que s'encarnen com anell al dit en realitats com són Les Rambles, l'antic Barri Xino avui ampliat a pràcticament tota la
Ciutat Vella, el barri extrem de la Barceloneta amb les seves magnífiques
platges, i els seus cementiris tan ben situats en la geografia de l'urbs.
Si ens hem referit a aqiestes realitats urbanes, és per enlairar unes zones avui
deixades de la mà de déu per part de les autoritats municipals. Serveixin
aquestes puntualitzacions per ressaltar el
nostre compromís envers la ciutat que ens acull, allà on hem nascut i perit, i
per la qual donaríem un tros de cama, un nas o algun dit de la mà. En efecte,
senyors lectors de Lo Full, Barcelona és un dels nostres objectius declarats d'observació
i d'exaltació. Cal trencar-se les banyes per mantenir els seus trets
principals, tan fàcil és avui desdibuixar les ciutats. Una feina que des de Lo Full ens comprometem a acomplir al cent per cent.
Lamentem que
encara manquin moltes dècades d'avanç de la civilització humana per arribar a elegir a un
alcalde difunt, sens dubte la millor solució. Pensin que els morts gaudim d'unes
perspectives insòlites i molt més elevades i distants de les realitats del món.
Nosaltres sabem del passat, del present i del futur, sobretot des de que la
famosa Intercronomaquia o gran Reunió dels Morts de l'any 2005 (vegin sinó
la novel·la de Toni Rumbau que narra aquests fets, Apareguda de moment en castellà amb el títol de FORO DE MUERTOS), els morts que venen del
passat ho fan arribant del futur, com és de caixó que sigui. Només allò que prové
del futur ens pot arribar viu, mentre que tot allò que ens arriba del passat,
s'entén que per obligació hagi d'estar ben mort i enterrat.
Seveixin aquestes paraules com a cos per a aquesta primera editorial de la nova etapa de Lo Full, la tardor del 2019. Un any magnífic per a nosaltres, que
entomem però ja en la seva recta final, que és quan les coses es veuen amb més
precisió. Un any que aviat deixarem enrere per deixar passar el
proper que espera, impacient, amagat darrera les bambolines de la història.
Julià Sotaterra,
Director de Lo Full
No hay comentarios:
Publicar un comentario